Joaquim Folch i Torres, els intel·lectuals i la política
Sota el lema “Intel·lectuals i política, una cultura d’Estat”, la sala Prat de la Riba va acollir una taula rodona amb ponències de Jordi Casassas, Mercè Vidal, Jordi Serra i Norbert Bilbeny, sota la moderació de Marta Montmany. S’hi van dir moltes coses. Jordi Casassas, per exemple, va descriure el noucentisme com un component constitutiu de la nostra cultura contemporània. I Bilbeny va acabar citant unes paraules de Folch, no gaire reconfortants: “Resta per escriure el manual de l’art de fer museus en un país on interessen poc”.
Abans, m’havia tocat obrir l’acte al costat del president de l’Institut, Joandomènec Ros. Hi vaig recordar el context d’aquella taula: enguany es commemoren els 50 anys de la mort de Joaquim Folch i Torres, historiador, crític d’art i museòleg, i per aquest motiu la Fundació Folch i Torres ha endegat un ampli programa d’activitats, sota la coordinació i l’entusiasme de Mercè Vidal i Marta Montmany, i amb la col·laboració de les principals institucions amb què Folch va treballar. Vaig agrair la complicitat de l’IEC, que en acollir l’acte es feia també seu, que ho és, el nom de Joaquim Folch i Torres.
No sé si el tema de la jornada podia semblar sorprenent, però em sembla que no ho és si es valora l’aportació de Joaquim Folch, i encara més la dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, advocat i escriptor, va ser dotze anys director de la trevista Cu-cut! Lluís, crític d’art i pedagog, va impulsar la Junta de Protecció de la Infància (dedicada a la rehabilitació de menors delinqüents) i va fundar l’Institut Torremar a Vilassar de Dalt per a deficients mentals. Del pes específic d’en Josep M., novel·lista, narrador, autor teatral, encara en deuen donar idea uns pocs noms: la Biblioteca Gentil, el Patufet, en Massagran, els Pastorets. Ignasi, escriptor i periodista va fundar l’Associació d’Amics de la Música, va ser redactor de la Revista Musical Catalana i director de D’Ací d’Allà. Joaquim, escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d’art, va ser director general dels Museus d’Art de Barcelona en el període turbulent de 1920-1939.
En resum, els Folch i Torres van ser una família –i després una nissaga– d'”intel·lectuals”, en bona mesura fets ells mateixos, compromesos amb el seu temps i amb el país. La Fundació va ser creada per recordar-los i estudiar-los, amb la convicció que té sentit, avui, encara i especialment avui, un segle després, mantenir-ne viu l’exemple.