Oi?

T’adreces als serveis i –oh, fortuna!– n’hi ha un de lliure. […]
Tanques la porta, passes la balda, fas el fet. I, mentrestant, a través de la porta del costat s’escampa un ampli repertori de sons i ressons: quin doll d’aigua a la font, trompeteria festiva, algun gemec d’esforç.

Quina il·lusió de segura intimitat pot crear tancar una porta de fullola i passar una balda de nyigui-nyogui. I que necessari que ens és mantenir-la i no renunciar-hi…