Després de tancar l’abismal últim llibre de Sergi Pàmies, encara amb l’acidesa de la llimona a les genives forçant-me a fer ganyotes, no sé quin conte triaria si me’n fessin escollir un. […]
Potser el primer, "L’altra vida", o un dels últims, "Escabetx". O el dubte potent sobre una de les dades presumptament científiques que hem acceptat com un tòpic popular, aquella que diu que tot iceberg amaga sota l’aigua nou desenes parts del seu volum, que tanca "El desenllaç". O l’última frase d’"El viatge", que pensa el narrador en tornar d’una excursió, mentre els companys d’autocar canten exultants:
"Si sentir-se bé significa cantar d’aquesta manera, potser m’estimo més continuar com fins ara."