Ja fa algunes setmanes que el veig, vint metres més amunt, vint metres més avall, on malgrat l’asfalt el carrer comença a tenir aspecte de camp obert. […]
Sempre dins el seu Escort vermell, fumant amb la finestra a mig vidre, fent-hi una becaina abocat sobre el seient del costat o mirant al buit mentre acaricia el gos. Dorm dins el cotxe, cada dia més atrotinat i brut. Un matí tenia un dels fars trencats, després un bony, avui li penjava el tub d’escapament.
Hi dorm, segur, ahir a una banda del carrer, demà vint metres més a prop de la gasolinera. No sé què fa durant el dia. Però sorprèn veure com un home s’aïlla i es tanca, dins el cotxe, amb la sola companyia del gos, alguna cigarreta, alguna ampolla. Veure com es degrada sense saber-hi fer res.