Oi?

Rellegeixo Blai Bonet, i trobo a les acaballes d’El Jove una sentència que em remet amb força als disbarats del present: […]

escriu en un "Retrat" dels seus.

I, ara que torna a haver-hi horitzó electoral, i ja revifa la pugna entre l’anhel de tallar cintes inauguratòries i el recurs inevitable a les declaracions d’intencions i de principis ?sobretot si no es poden haver els pretextos per a aquelles cintes?, la veu desenganyada del de Santanyí m’ha recordat, ni que sigui tan fora de context, que més que els grans principis la realitat l’han feta i la fan els fets petits.

I què diuen els fets ?posem-hi els fets ferroviaris, per exemple?, prou ho veiem què diuen…