Els procediments
Aquests dies de Setmana Santa ens ha fet la pasqua una fuita d’aigua. […]
Sentíem córrer l’aigua però no la vèiem per enlloc. Tancàvem l’aixeta de pas i la remor callava. L’obríem i tornem-hi. Tancàvem totes les aixetes i el comptador rodava amb aquella alegria. No hi havia gaires dubtes possibles.
Truquem a la companyia d’assegurances. Expliquem el cas. L’amatent telefonista formula una corrua de preguntes estudiades. La seva conclusió és clara: si l’aigua només se sent però no es veu, ni se’n veuen els efectes, no pot actuar. Aquest és el procediment. No hi valen de res argumentacions ni contraargumentacions. No hi ha aigua a la vista, no hi ha humitats, no hi ha danys perceptibles, doncs espera que n’hi hagi. Visca el procediment.
La nostra conclusió tampoc no podia ser una altra: arma’t d’escarpra i martell i busca l’aigua. Costa, però la trobem, sense haver de lamentar gaires danys col·laterals. Ara ja podem demanar a la companyia que actuï, i aquesta vegada ho fan sense replicar.