Oi?

D’aquí a ben poca estona començarà la commemoració oficial dels cinquanta anys de la publicació del clàssic de Paco Candel Els altres catalans. Fullejo el llibre novament i avui, avui que em mirava un prospecte de “Súmate”, me’n sorprenen els paràgrafs finals: […]

“Perquè desbordats els genuïns catalans –és una manera de dir-ho, això de genuïns– per imperatius de tipus econòmic, afeblits potser per un excés d’interès materialista, la majoria s’ha eximit no encarant-se, a la pràctica, amb els greus problemes político-socials que han sorgit a Catalunya. Bé podria ésser, comento amb un gran amic, que en el curs de les dues generacions venidores –potser en caldran més– la catalanitat passés a mans d’aquests “altres catalans”. D’aquesta terra forta, noble i renovadora que és Catalunya dimana una saba tremenda de llibertat, i, alhora, una formidable atracció que es torna fanàtica afecció envers ella. Aquests altres catalans, ben polits ja exteriorment, alletats com hem dit abans pel país, es veuran cridats a una curiosa tasca: la revaloració de la novíssima Catalunya. I Catalunya s’haurà salvat un cop més. El meu amic té raó.”