En canvi, gratifica, i molt, alguna paraula senzilla, amable, sentida.
Aquests dies ens n’han calgut, i per sort n’hem trobat
moltes, més que de vegades no semblaria. […]
Com les d’un amic, que ha dit només: "Una abraçada (per si us fa una mica de
companyia)." I sí, no ens ha pogut estalviar res, però ens ha fet companyia,
molta, com tants altres amics i coneguts que s’han refugiat en el silenci i un gest d’afecte, o lluminosament en una paraula justa.
O aquella estudiant que m’escriu una nota de suport, tota atribolada per haver-me exigit justificadament una qualificació que jo encara no tenia a punt: "Espero que segueixis endavant ja que molts més
alumnes com jo necessitem els teus coneixements i aquell humor irònic i
directe que et caracteritza."
Gràcies, de debò. Si hi era, aquest humor, espero no perdre’l, espero recuperar-lo, aviat.