El pobre Posidó
A aquestes alçades poc o molt tothom ho sap: la directora de la Deutsche Oper de Berlín ha seguit els consells de l’Oficina Federal d’Investigació Criminal i ha suspès les representacions de l’Idomeneo de Hans Neuenfels que hi havia programades per al mes de novembre. […]
Sembla ser que la policia berlinesa ha advertit que potser algun probable islamista es podia sentir ofès si l’obra es feia. Així ho ha deduït, sembla ser, a partir d’una trucada anònima d’un espectador inquiet per l’impacte de l’escena final. I la directora ha preferit no prendre mal i deixar-ho córrer.
Però en aquesta òpera de Mozart, ¿què hauria pogut moure cap musulmà fanàtic a esquinçar-se la roba i cobrir-se de cendra i cobrir-ne espectadors i veïns? Quan l’Idomeneo de Neuenfels es va estrenar, ja fa tres anys, la reinterpretació de l’escena final va portar certa controvèrsia. Segons el llibret, el rei de Creta porta el cap del seu fill a Posidó, com el déu de la mar li exigeix, per poder retornar a l’illa. Aquí, en canvi, el de Creta surt a escena acompanyat de quatre testes, les del mateix Posidó, la del Crist, la de Buda i la de Mahoma.
El clima d’histèria acomplexada que envaeix allò que en diem Occident, ben induït per la intolerància de l’extremisme islamista allí on es manifesta convenientment amplificat pels mitjans de comunicació d’arreu, fa efecte. I les parets comencen a semblar joanets. Vull dir que, per si de cas el cap de Mahoma ofenia algú, la Deutsche Oper decapita la pròpia programació, i tots en pau.
El cap de Crist i el cap de Buda, en canvi no fan tanta nosa. Han acompanyat la majoria d’informacions sobre l’afer com uns comparses silenciosos. Menys sort encara ha tingut i està tenint el déu de les profunditats abissals, que a bona part de les gasetilles i les opinions que corren, simplement, ha desaparegut. I és que el pobre Posidó ja no té ni qui el defensi.