Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

El cas Kafka

Llegeixo ?Kafka en Francfort?, article de Nuria Amat, sense accent, a
El País del dia 16 d?octubre, hàbil i, finalment, trampós, molt
trampós. […]

Explora la identitat de Kafka barrejant consideracions de tipus geogràfic i administratiu, lingüístic i cultural, per arribar a la conclusió, d?altra banda molt suggerent, que ?la ciudad mágica? de Praga ?no podrá disociarse nunca de la existencia de su autor ?apátrido??.

I aleshores, ja es veia venir, força la correlació entre l?escriptor ?en diu? txec/català que escriu en alemany/castellà. I la força per exclamar quina bestiesa no seria que se?l proscrivís de Frankfurt ara que vindrà la nostra Fira. Tinc la temptació de replicar-hi amb un altre article, però aleshores recordo que ja el vaig fer, en part: ?Kundera y Europa?, a La Vanguardia del 16 d?agost del 2005, que acabava així:

Porque Kafka no era checo (aunque fuese, como precisa [Kundera], ciudadano checoslovaco desde 1918). ?Kafka només escrivia, cal recordar-ho, en alemany, i es considerava, sense cap equívoc, un escriptor alemany.? Lo afirma Milan Kundera, un checo que ha apostado por ser francés, en El teló, este ensayo luminoso de cuya lectura cada cual debería sacar sus conclusiones.

Potser és que tinc prejudicis, però jo, la veritat, em refio més de les apreciacions de Kundera que de les d?Amat. Ben sospitoses, si interpreta el cas Kafka amb la mateixa precisió amb què es refereix a Frankfurt 2007, en què segons ella ?el país invitado y festejado es Cataluña?. No ens podem cansar, i cansa, de repetir ?ni que sigui inútil davant qui no vol escoltar i només es dedica a tocar-se el melic fins a encetar-se?l? allò que no és discutible: Frankfurt no ha convidat Catalunya, ha convidat la cultura catalana.

I ara discutim, si voleu, el que sí que és crucial: mai fins ara no s?havia aprofitat una confusió tan perversa, la dels gentilicis. La cultura catalana no és la que es fa dins els límits administratius de la comunitat autònoma de Catalunya. La cultura catalana és la que té per marc de referència la història, la geografia, la cultura i les tradicions dels Països Catalans i per vehicle principal d?expressió la llengua catalana.

Per això Kafka no podrà ser promocionat institucionalment l?any que ve a Frankfurt, per més que pugui ser-hi present per ajudar a explicar la singular capitalitat de Barcelona, la tensió prou sovint productiva que s?hi dóna entre territoris culturals diversos, sobretot el català i l?espanyol.

[La imatge: un "Kafka trio" que presideix la web Constructing Franz Kafka de la Universitat de Pittsburg.]



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Veus per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent