Dimensions
No és original que el visitant de Buenos Aires se sorprengui de l’extensió que té la ciutat. A més, segur que costa des d’Europa fer-se el càrrec de les dimensions d’aquesta sorpresa. […]
Hi poden ajudar les paraules d’alguns personatges il·lustres. Hi va viure, i va odiar-la, una temporada als primers anys 30 del segle passat Saint-Exupéry, que descrivia així Buenos Aires en alguna carta: "Ciutat lúgubre, com un pastís mal cuit. Gent trista i ni un mal lloc per passejar. Els arquitectes van abocar-hi el geni per privar-la de totes les perspectives."
Potser no va ser tan cru Le Corbusier, per al qual, però, "la ciutat és la suma dels cataclismes locals, una addició de coses inapropiades, un equívoc". Tant, que va titllar-la de "la ciutat més inhumana que conec".
Avui també hi trobes somriures i, ai, riuades de turistes. I, alhora, si en camines alguns bocins entens que se’n digui, sovint, que és una ciutat d’aire europeu, i que aquest la compari amb París i l’altre amb Madrid. O fins i tot amb Barcelona, si més no de Puerto Madero estant, a mig aire entre la recuperació del Port Vell i Diagonal Mar.