Obro la bústia, les dues bústies de les quals tinc clau, i a totes dues hi ha arribat avui, el mateix dia, un sobre amb enigma. […]
Són de paper ben senzill, petits, amb les dades del destinatari ?jo mateix, inicial i els dos cognoms, i tracte de Sr. D.?, aparentment escrites a màquina ?l’impacte de les lletres em recorda aquella Olivetti amb què treballava abans del primer ordinador?, i al peu, per remitent, Archbishop’s House, des de 793 003 Shillong Índia.
Certament, els sobres duen segell de l’Índia, dos cadascun, cadascun de 2 rúpies, i semblen autèntics. Dins, hi ha una carta que signa Alfredo Marzo, Misionero Salesiano, que em tracta de "muy apreciado hermano en Cristo". M’explica la gran obra que fan les missions, i Déu me’n guard de posar-la en dubte, i em prega que "nos eche una mano con sus oraciones y su ayuda generosa", per a la qual acompanya la carta d’una butlleta per facilitar l’ingrés de la generositat a ca l’Argentaria o a qualsevol altra entitat bancària.
Si només n’hagués rebut un, potser hauria pensat que alguna força oculta aprofitava l’arrencada de l’agost per oferir-me l’ocasió de fer una bona obra per a aquest estiu. Però dues cartes, dues, dins dos sobres, dos, tan clònics, em fan malfiar més que no em malfiaria.
Fixa’t en el matasegelles: du data de dos d’agost. Tan eficients són els serveis de correus de l’Índia ençà, en concret el sea mail que remarca el sobre? Sota la data, només es llegeix "lona", que ja és casual. Quin conveni deuen tenir amb els Correus espanyols per enviar des d’aquí mateix les cartes amb segell de l’Índia?