Del foc i les brases
Com que estava que m’encenia amb tanta malvolença -que si el "valencià" té tant de dret constitucional a ser protegit com el té el català, que si els "archivos" seran tornats però sense deixar de ser a Salamanca-, he agafat un llibre com qui diu al vol i he començat a llegir. […]
Resulta que és La llama doble, d’Octavio Paz, que a la nota preliminar explica com va concebre aquest llibre sobre l’erotisme, si no abans, cap al 1965, i per què no el va escriure fins prop de trenta anys després, ja a les velleses. La literatura, la cultura, quan són nuclears no coneixen presses ni urgències ni els escarafalls mundans de l’èxit.
Però de moment m’he quedat amb les últimes paraules de la nota, una imatge ben trobada, potent -ni que pugui semblar una mostra d’aquell abarrocament de vegades fàcil on recauen autors com Paz-, que es fa rellegir, que voldries ser capaç de viure i reviure. Diu:
"El fuego original y primordial, la sexualidad, levanta la llama roja del erotismo y ésta, a su vez, sostiene y alza otra llama, azul y trémula: la del amor. Erotismo y amor: la llama doble de la vida."