Confusió
Feia molt de temps, anys, que no em passava una cosa així. […]
Havia de fer arribar un sobre a l’atenció d’una persona determinada en una gran empresa i, com que em venia de pas, he preferit dur-lo en mà que llançar-lo en cap bústia. M’adreço a recepció, casc a la mà, demano per deixar el paquet i la gentil gegantessa que hi vetlla la seguretat em diu que vagi al fons a la dreta dues portes enllà a la dreta.
I ja em veig caminant pels darreres de l’edifici, entre cuines i magatzems, fins a una porta que hi diu "Valijas". Dins un mosso que ni em mira agafa el sobre i, amb tot amable, el deixa en una casella que suposo que deu correspondre al destinatari.
Surto. La gegantessa continua rere el taulell, indiferent al meu pas. Estic temptat de cridar-li que dur el casc sota el braç i entrar amb un sobre no em converteix per defecte en un missatger. Però me n’estic, potser per respecte al noble ofici dels que es posen en risc traginant coses amunt i avall, potser perquè les manilles que treuen el cap rere la còrpora són gairebé una amenaça.