Oi?

No sé si és simple casualitat o indici d’una nova tendència: des de fa uns dies cada dos per tres trobo, en l’indret més inesperat, una llauna oberta, dreta, potser buida. […]

Una llauna de coca-cola sobre un banc de carrer, dues xibeques de mig
litre sobre el pilar d’un mur, una aquàrius ben dreta al clot d’un
arbre, una trina de pinya al marge d’una jardinera…

En qualsevol punt de la ciutat, a qualsevol hora. Però no les han
deixat caure, no les han llençades, no estan mai rebregades. No: ben
dretes, obertes, potser buides, les llaunes de refresc s’estan ben
deixades en una posició no casual, no descurada, dient alguna cosa que
no sé interpretar.