Oi?

A mi no m’enreden: tot això de la nit de cap d’any i de la gran festa aquesta amb el raïm i el xampany i ballaruga per aquí i petonets per allà, tot el xou aquest de la nit més alegre perquè el calendari diu que s’ha acabat un any i en comença un altre i tots volem fer veure que que en comenci un altre canvia alguna cosa, tot plegat, dic, ha de ser un invent de la telefònica.
[…]

A mi no m’enreden. Mireu, si no, quantes trucades vau fer, quantes en vau rebre, quants sms vau rebre, quants en vau enviar, quants no vau poder rebre ni enviar de tan saturades com estaven les línies, les ones, els aparells gairebé fumejants. Raïm, xampany, ballaruga, petonets i vinga a trucar-nos i a escriure’ns com si així la distància, la solitud, la indiferència, la incomprensió, fossin menors. Com si així les dissimuléssim.