I mentrestant, mentre cada partit empeny el seu candidat a fer el milhomes i a dir sempre jo més que tu, mentrestant el país va essent cada dia més, inevitablement, sovint sense gaire estridència, un altre. […]
On canvien, per exemple, ara amb lentitud, ara en brusc, els topònims. Diu que s’enfilaven al metro dos homes i, en tancat castellà andí, un preguntava a l’altre fins on havien d’anar. I l’altre li contestava: "Baixem a Can Gielles".
Can Gielles, un nom nou per a un paisatge que canvia. No el busqueu al plànol: encara no hi és. Però si hi penseu una mica, i si podeu fer-ho en l’andí tancat que dèiem, per al qual una n i una y mai no sumen ny, acabareu trobant-lo.
Can Gielles, al nord de Barcelona, allí on compten pel cap baix Nou Barris, allí on s’alça un polígon que abans en deien Canyelles.