Llegeixo que Radioscope va començar a emetre’s l’any 1964. Jo aleshores tenia un any o un any i mig. […]
Em sembla que no tinc records concrets de Salvador Escamilla. No en tinc records concrets, segurament perquè la seva veu és en la meva memòria des d’abans de tenir memòria.
A casa s’escoltava Radioscope i el seu “Bon dia, Catalunya” i les veus i els acords dels qui anaven passant pel seu programa van anar sedimentant en el nen innocent que jo devia ser. Fent-me com sóc.
No tinc records concrets de l’Escamilla, perquè ell és una de les arrels del paisatge en què he crescut. I segur que, com jo, molts d’altres. Per això avui quedem una mica més orfes.
I encara més compromesos amb el futur d’aquest país. Si ell, i molts altres com ell, hi van creure en els moments més foscos, amb quin dret ens en podríem desentendre nosaltres?