Oi?

Com cada matí preveia alentir la marxa per trobar el forat escàs on col·locar la moto. Però no ha calgut. Un reguitzell de tanques enllaçades amb una cinta ho feia impossible. […]
Es veu que al carrer Pelai es prepara un rodatge i això ha comportat que s’inutilitzés per als seus usos habituals una part del carril dret, el que està retallat per les zones de càrrega i descàrrega, pels contenidors i per les places d’aparcament reservades als vehicles de dues rodes. Poques que n’hi ha, i pobre de tu que vulguis córrer i acabis aparcant a la vorera.

Doncs au, paciència i a voltar fins que afinant la vista acabes albirant la llenqueta d’asfalt lliure on encabir-te. Vet aquí les servituds de l’èxit. Però potser algú hauria de gosar alçar el dit i dir, tímidament, que en aquesta ciutat encara hi ha qui hi viu i hi treballa. Vaja, que no tots els que ens hi belluguem amb posat poc o molt atrafegat som figurants, atrezzo o mobiliari urbà.