Banda sonora
Després de tants dies de núvols i boires i aigua, avui la vista des del turó d’en Segarra tornava a ser esplèndida. […]
El cant d’alguna merla s’entrecreuava amb l’aspre d’una garsa. He tornat a veure el milà o l’arpella –encara no he esbrinat què és– en vol majestuós i deixant anar algun grallar. Lluny, lladrucs d’algun gos sobre el baix continu dels cotxes que circulen per la Ronda, trencat de tant en tant pel lament d’una ambulància o d’alguna moto accelerant entre els revolts de la carretera de Cerdanyola mentre, ben a prop, no cessa l’espeternec somort de les línies d’alta tensió.
El més sorprenent, però, ha estat la banda sonora que es feia sentir, remota i tan nítida. Juraria que era Antònia Font, o s’hi assemblaven. No m’ho he imaginat, no. Devien ser ressons dels assajos del Primavera Sound. Arrossegats pel vent, des de l’últim replà abans de tocar el cim d’en Segarra, com qui diu se’n podia seguir la lletra.