Un bon dia s’espatlla el metro i toca sortir en una estació que no és la que toca. […]
La corrua d’usuaris es desplaça amb disciplina helvètica, com si s’haguessin avesat a començar la jornada potser avui potser demà amb sorpreses com aquesta. En sortir del recinte de pagament, un parell de joves que una gorra identifica com a personal de la companyia donen alguna cosa a qui els la demana. Com que no tinc gaire pressa perdo uns minuts seguint la fila més lenta dels de la gorra.