Aires perfumats
Si passeu per la Ronda de Dalt, allí on si us hi endinseu trobaríeu la Muntanya del Notari, pot ser que us sorprenguin unes flaires intenses de ressons rurals no precisament agradoses. […]
Fa algunes setmanes, uns pocs mesos, que hi convivim els qui vivim per aquells veral o hi fem pas. És com si, de tant en tant, arribés la bafarada d’una canilla de gossos tancats durant massa dies en una era que ningú no neteja, com si et portessin una cort massa poblada fins a la porta de casa, o te la femessin ben femada.
A què es deu deure aquesta singular confluència de l’espai urbà i l’ambient ramader? La conclusió només pot ser aquesta: una mica més amunt l’ajuntament està condicionant la coberta de les cotxeres dels autobusos per fer-hi un bon parc, amb profusió d’arbres i arbustos i qui sap quines altres meravelles vegetals.
La pudor enutja, sí. Però tampoc no deu ser un preu tan alt a canvi d’una mica d’il·lusió de natura. Sobretot si és només circumstancial.