En blanc

Llegeixo l’article en què Pasqual Maragall argumentava fa uns dies el seu vot en blanc i no sé gaire quina cara posar-hi. […]

Maragall mereix tot el respecte com a president que ha estat de la Generalitat. No tinc cap dubte que la seva trajectòria política i intel·lectual li garanteix un lloc eminent entre els homes públics del segle passat. Naturalment, té tot el dret, com qualsevol altre ciutadà, a expressar les seves opinions. Però, justament perquè no és només un ciutadà més, no sé si no hauria fet bé de mantenir-se al marge de l’arena electoral.

No ho ha fet, sinó que més aviat ha buscat l’espectacle. Primer va ser el seu distanciament del partit que presidia. Després va venir el projecte de creació d’un partit europeu adequat a un imprevisible futur en què l’estructura electoral del nostre continent hagi rensacut a l’americana. I finalment, per ara, arriba l’apologia del vot en blanc amb aquest article. Ben mirat, a Maragall li va la marxa.

Digueu-me tebi, però només veig raons perquè el president assumís un rol menys actiu en l’escaquer partidista. Encara més després d’haver tingut la valentia de fer públic que li ha estat diagnosticat un alzheimer i d’haver anunciat que en endavant dedicaria les principals energies a lluitar contra la malaltia. Perquè aquest gest, que l’ennobleix, tenyeix també, inevitablement i per mal, totes les seves aparicions públiques.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Cosa pública. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*