Votarem… i tornarem a votar Sí-Sí cada vegada que ens hi convoquin

Ahir a can Vilaweb jo també escalfava motors per a aquest diumenge… 

Votarem… i tornarem a votar Sí-Sí cada vegada que ens hi convoquin

Ho confesso: espero amb emoció i amb il·lusió que sigui diumenge, el 9N, el dia 9
de novembre. Per votar. Per tornar a votar. Per demostrar amb el meu vot que vull
votar, i que votarem. Que votarem incansablement, una vegada i una altra, fins
que la suma dels nostres vots faci a la fi inevitable el que ja és inevitable:
proclamar la independència del país per dotar-lo d’un estat propi.

D’entrada, quan el president Mas va anunciar que calia abandonar la consulta i va
proposar reconvertir-la en una mena d’enquesta, molts ens vam posar nerviosos:
hi vèiem una renúncia, un pas enrere. Ara és clar que, per contra, la maniobra
havia de permetre eludir la suspensió cautelar que el govern espanyol havia
arrencat, sense gaire esforç, del seu tribunal constitucional. Eludir-la per fer
possible el 9N i, alhora, previsiblement, deixar en evidència la debilitat
democràtica de l’estat espanyol. I amb quin patetisme s’obstinen a fer, i fan, ben
reals les previsions…

D’entrada, sí, alguns van fer escarafalls: una enquesta no és una consulta! Però,
recordem-ho, la consulta que intentàvem tampoc no era el referèndum que
hauríem volgut. Que ens han negat. Que, si no canvien molt moltes coses, no
tindrem mai. I no per falta de ganes o de capacitat, no. Ni referèndum acordat ni
consulta tolerada, se’ns diu. Res de res. Ni aquest procés de participació o
enquesta amb paperetes, si trobaven la manera de barrar-nos el pas a les urnes.

I ho intenten ridículament volent posar-lo en ridícul: aquest procés no té garanties
democràtiques, diuen amb un cinisme incommensurable els que s’emparen
abusivament en el seu propi entramat jurídic per prohibir l’ús del cens, la
convocatòria formal, la constitució dels col·legis electorals. Per impossibilitar les
garanties democràtiques més elementals. Per prohibir que expressem
tranquil·lament el nostre projecte de futur col·lectiu. I tant ho intenten i ho
intentaran que ens assenyalen el camí: diumenge cal anar a votar. Cal que sortim
al carrer i fem via fins al punt de participació assignat amb la papereta a la mà.
Cal que siguem tants, que arribem a fer petites les xifres que fins ara hem fet
posar sobre la taula.

Segur que algun escèptic deu pensar va, home, el nou 9N serà a tot estirar un
altre èxit de mobilització de la societat civil i para de comptar. Però no. L’endemà
no hi pot haver sinó una convocatòria avançada d’eleccions. Si ho fem bé i som
molts que hi anem i som prou que votem Sí-Sí, aquestes eleccions esdevindran
per força constituents.

El Parlament que en resulti proclamarà la independència i nomenarà un govern
d’unitat que tindrà la missió de posar els fonaments del nou Estat i negociar-ne la
creació i el reconeixement amb les instàncies corresponents. Ja es veu per on
vaig: en aquest moment del procés els partits polítics hauran de quedar en segon
terme. Perquè ha de ser un procés conjunt i compartit entre tots els que hi creguin
i hi vulguin ser. Per generositat i per sentit d’estat.

Espero amb il·lusió i amb emoció el dia 9. Per votar Sí-Sí. I acostar-me així, amb
tots vosaltres, a la votació de debò, la final, la definitiva. Totes les convocatòries
electorals que viurem en endavant des d’aquest mes de novembre –tant se val si
són europees o municipals o autonòmiques o generals–, totes sense excepció ens
en donaran l’oportunitat. L’oportunitat que, si som prou els que ho volem, quan
serem prou que ho voldrem, ens durà a declarar la independència.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*