Avaluar cingles

images

El llenguatge et descobreix uns racons del tot imprevisibles. Treballo en la correcció d’un text i trobo aquesta frase sorprenent: […]

Per això es porten a terme estudis en què es realitzen mesures ambientals de nivell de soroll, il·luminació, temperatura i humitat, tant derivats de l’avaluació de cingles, com a petició del personal exposat mitjançant el comunicat de prevenció.

Deixo ara de banda totes les limitacions estilístiques del fragment, també qualsevol referència al seu context, més aviat poc estimulant. Perquè, naturalment, una expressió em salta a la vista i desperta la meva curiositat.

Què deu ser l’avaluació de cingles? Què deu ser, més específicament, en relació amb les mesures de prevenció d’una institució urbana?

Passat el primer moment d’astorament m’assereno i començo a construir hipòtesis. No trigo gaire a encertar-la. Quines deuen ser en castellà, la llengua indubtablement subjacent en la consciència dels redactors del text, les paraules que poden traduir, ni que sigui de manera aproximativa, els nostres cingles?

Obro el diccionari multilingüe, teclejo el mot i, instantàniament, el web em respon que els cingles en castellà també són riscos. Reïra de bet, que diria en Ruyra! Una vegada més hem topat amb les capacitats poètiques dels traductors automàtics…

Cada dia em costa més d’entendre –sí, és clar, ja sé que el vil argent pesa tant com pesa– per què es prefereix fer corregir traduccions automàtiques que encarregar, directament, la traducció a traductors solvents. Perquè estic segur que, quan corregim textos massa sovint enterenyinats per un entrecreuament opac d’inèpcies normatives, expressives, estilístiques i discursives, ens passen per alt uns quants cingles

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Paraules i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*