Oi?

Des de la Institució i amb UnescoCAT hem celebrat, per segona vegada, el Dia Mundial de la Poesia. […]
L’any passat ens vam proposar dur la poesia a unes quantes places de capitals de comarca: els poetes que s’hi van avenir van llegir alguns dels seus poemes a la tarda al carrer. Va ser un primer assaig amb una acollida que ens va fer pensar que, si hi perseverem, la cita aviat serà tradició.

Però aquest any el 21 de març ha coincidit amb Divendres Sant, que és un dels dies comptats que per no haver-hi no hi ha ni diari. Sospesant propostes i contrapropostes, i resistint-nos a renunciar a la celebració, se’ns va acudir fer una edició multilingüe d’un poema per escampar-lo arreu (i m’alegra que l’Anna Llisterri s’hagi adonat d’aquell petit gest de reconeixement cap als traductors). Que deu ser una manera de fer de la necessitat virtut.

Així, Josep Piera ha cedit uns versos que semblen fets a mida i la vigília del Dia en vam fer córrer més de mig milió d’exemplars amb uns quants diaris del país (i accés al fitxer digital, per exemple aquí o aquí). Algú trobarà que fa quico apuntar-se a una commemoració d’aquesta mena. Potser sí, però no crec que ens puguem pemetre de desaprofitar cap ocasió –i aquesta també n’és una– de posar en contacte els ciutadans amb la lectura i el fet literari.

I particularment em diverteix, a més, tenir altres motius per fer-hi festa (i és que el 21 de març no només van néixer el gran Johann Sebastian o un astre ara opac com Ronaldinho…).