Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

23 de juliol de 2011
Sense categoria
1 comentari

La pena del Telenotícies

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte per a la modificació de la llei d’enjudiciament criminal en què deixa la Instrucció estrictament a mans del fiscal, on el jutge només tindrà el paper de garant del procés sense dirigir les investigacions.


Aquesta nova llei, entre d’altres modificacions, vol acabar amb la famosa pena del telenotícies. Això és el càstig no reglat que reben els “imputats” (terme que aviat se substituirà pel d’investigats) en veure’s obligats a desfilar davant els mitjans de comunicació. Amb aquesta nova llei, no es podrà facilitar ni la identitat ni cap imatge del detingut, evitant qualsevol judici paral·lel.
Arran de les imatges d’alguns dels detinguts pel cas Pretòria arribant amb manilles a l’Audiència Nacional i recollint les seves pertinences en una bossa d’escombraries, que el ministeri de Justícia s’ha entestat a limitar qualsevol difusió d’informació i d’imatges als mitjans de comunicació durant la fase d’Instrucció del procediment, als efectes de preservar la presumpció d’innocència.

Si la llei tira endavant, posaria punt i final a les penes del telenotícies, és a dir als judicis paral·lels que fem tots els televidents en veure les imatges. 

Per reforçar els drets dels detinguts i la seva presumpció d’innocència, desapareixerà la figura de l’imputat. Ara parlarem de l’investigat als efectes d’evitar els temuts (pre)judicis de valor en l’opinió pública.

Alguna cosa s’havia de fer. Estem en una societat mediàtica, on les notícies ens arriben per diferents canals i amb extrema immediatesa. El que no es pot permetre és que condemnin a algú abans de sentenciar-lo. I, quan parlo de condemna, em refereixo al judici paral·lel que s’acostuma a fer a través dels mitjans de comunicació. Malgrat que el presumpte culpable (l’investigat a partir d’ara) acabi essent innocent, ja se l’ha condemnat de per vida.

Tots tenim al cap exemples. Uns han acabat essent veritablement culpables; d’altres, innocents. Fins ara només calia tenir una sèrie d’indicis de culpa envers algú per tal que l’emmanillessin i el duguessin a comissaria. Si a això li sumem l’alarma social, ja tenim a les agències de notícies assedegades de successos (no oblidem que el paparazzi que arriba primer, s’endu tot el calaix) a punt per tal d’esbudellar sense cap escrúpol al detingut de torn.

Afortunadament, amb aquesta modificació de la llei d’enjudiciament judicial, les coses canviaran per a bé. No es tracta de censurar sinó de regular, de passar pel sedàs determinades informacions que l’únic que provoquen són judicis de valor a priori per tal de fer decantar a l’opinió pública a emetre un veredicte abans de la sentència judicial.

 

  1. … els mitjans de comunicació catalans han aprofitat per repetir les ominoses fotos. Quin cinisme! Mostren – només com a demostració, no malpenseu – allò que moralment no s’hauria d’haver mostrat, i  que aviat legalment no es podrà mostrar.

    I com que, preu per preu, sabates grosses, han mostrat aquells que amb més probabilitat al final es demostrarà que només formen part de la torna.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!