Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Un home trist que rememora el silenci
Amb aquest poema d’Abel Ramon s’acaba per ara la selecció d’obres inèdites d’ell a Inspir (poesia). He xalat prou amb la selecció lliure, sense cap tipus d’ordre cronològic ni d’estil. Ventura per l’Abel.
Com abandonar Sibèria, d’Abel Ramon:
Imagineu Sibèria.
Penseu en l?infern.
Ara imagineu Sibèria en flames.
I llavors un home que arrossega passes
més enllà dels seus fracassos
i sap mirar-se al mirall.
Un home trist
que estudia manuals de sinceritat,
que remou les pedres flotants,
que rememora el silenci;
va estar agafat de la mà a gegants que aprenien a caminar,
va lluitar contra si mateix fins que es va guanyar i es va perdre,
va esquitxar amb arestes incomptables,
va trencar difús, entotsolat, les maneres més estranyes,
va caure i es va situar sota les tempestes,
va travessar dempeus un mar de dubtes,
va poder remar fins una costa estranya feta de somnis
-i allà va tenir insomni durant vint dies i vint nits-,
va intentar saber on desitjava i el què.
Llavors, cansat,
mirall endins,
enllà de costes i maneres i gegants,
va mirar l?horitzó i va dir en veu alta,
espantant totes les bruixes:
?Mireu-me abandonar Sibèria?.
I l?home va caminar,
flames enllà la penombra,
un passadís invisible,
l?àngel alat somrient
-tots recordem les imatges alades-
en la seva pròpia memòria de
turgent
desaparició
i
rastre.