A NYC

Enmig del brugit

l’eixordiment

colpeja primer.

 

Poc a poc

la remor pren força

fins captivar-nos.

 

Just després

el corrent arrossega

i en un no res

restem presos.

 

Entre ribes

obrint pas

entre la multitud.

 

S’acosten núvols de tempesta que

descarreguen

sobre carrers bruts i eixuts

mai assedegats a bastament.

 

Encalçant un capvespre efimer

que fuig

cap a una nit immensa.

 

Siluetes d’edificis i ombres en avingudes

recorden que som

únics cops insignificats,

que bateguem un ritme ancestral

dins d’oceans de solitud.

 

Eixordats pel brugit.

Arrossegats pel corrent.

Captivats per la remor.

 

Perduts

amagats

o (re)trobats.

 

Vagant sense rumb

eternament atrapats

per la flaire de llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *