Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Enmig del brugit

l’eixordiment

colpeja primer.

Poc a poc

la remor pren força

fins captivar-nos.

Just després

el corrent arrossega

i en un no res

restem presos.

Entre ribes

obrint pas

entre la multitud.

S’acosten núvols de tempesta que

descarreguen

sobre carrers bruts i eixuts

mai assedegats a bastament.

Encalçant un capvespre efimer

que fuig

cap a una nit immensa.

Siluetes d’edificis i ombres en avingudes

recorden que som

únics cops insignificats,

que bateguem un ritme ancestral

dins d’oceans de solitud.

Eixordats pel brugit.

Arrossegats pel corrent.

Captivats per la remor.

Perduts

amagats

o (re)trobats.

Vagant sense rumb

eternament atrapats

per la flaire de llibertat.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Des-compressió per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent