Xarxes

En una mar immensament

calorosa

navegam

-amb les xarxes trencades-.

Incomunicats

-entre onades de renou-. 

Aparells de darrera generació

en compartiments a vessar d’alens.

Molts contactes.

Poques carícies.
 

Paraules que lleneguen en una basca asfixiant. 

A l’altre cap de món,

sols suor i olor d’all. I son i esgotament.

El fum escurça la vida.

S’espesseig el cap.

La incompensió és absoluta.

On és el garbí?

I la sal a la pell? 

És tan fàcil perdre’s!

Cerc tornar i sentir l’aigua als turmells. 

Veure’t a tu sobre els llençols gastats, però nets i eixuts.

Esper trobar-te en llits antics, com els dels padrins, vull dir com els d’abans.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *