En una mar immensament
calorosa
navegam
-amb les xarxes trencades-.
Incomunicats
-entre onades de renou-.
Aparells de darrera generació
en compartiments a vessar d’alens.
Molts contactes.
Poques carícies.
Paraules que lleneguen en una basca asfixiant.
A l’altre cap de món,
sols suor i olor d’all. I son i esgotament.
El fum escurça la vida.
S’espesseig el cap.
La incompensió és absoluta.
On és el garbí?
I la sal a la pell?
És tan fàcil perdre’s!
Cerc tornar i sentir l’aigua als turmells.
Veure’t a tu sobre els llençols gastats, però nets i eixuts.
Esper trobar-te en llits antics, com els dels padrins, vull dir com els d’abans.