Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 21 d'agost de 2013

Xarxes

En una mar immensament

calorosa

navegam

-amb les xarxes trencades-.

Incomunicats

-entre onades de renou-. 

Aparells de darrera generació

en compartiments a vessar d’alens.

Molts contactes.

Poques carícies.
 

Paraules que lleneguen en una basca asfixiant. 

A l’altre cap de món,

sols suor i olor d’all. I son i esgotament.

El fum escurça la vida.

S’espesseig el cap.

La incompensió és absoluta.

On és el garbí?

I la sal a la pell? 

És tan fàcil perdre’s!

Cerc tornar i sentir l’aigua als turmells. 

Veure’t a tu sobre els llençols gastats, però nets i eixuts.

Esper trobar-te en llits antics, com els dels padrins, vull dir com els d’abans.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent