Un segon

Dedicat a en Blai

Dos, un, zero…

Cada segon és com un any de vida.

Jo, vegent com te’n vas.

Tu, de camí.

 

El compte enrere és inexorable.

Ara hi som, sí!

No sabem l’alenada on durà.

Al trull, cridam i riem

mentre vivim.

Fins que un cop de destral escapça el brogit

i un segon irromp entre la multitud.

Agafa forma el buit.

Tot s’atura, en silenci de quietud.

-“Reacciona, que això s’acaba!”

Veig la mort en tu.

Vius la mort per un instant.

Zero, un, dos…

Aquest segon t’ha retornat a la vida.

Has baixat del penyal

i lentament véns cap a casa.

Guanyes els anys mentre reneixes

sabent que el pas final

no ens deixarà d’acompanyar mai.

 

Un pensament a “Un segon

  1. Sense el context és un bell  poema de reflexió vida/ mort. Sabent el context impressiona i corprèn. M’agrada “lentament véns cap a casa”… i “guanyes els anys mentre reneixes…”  Néixer i renéixer, quin doble lligam per a tots dos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *