Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Un segon

Dedicat a en Blai

Dos, un, zero…

Cada segon és com un any de vida.

Jo, vegent com te’n vas.

Tu, de camí.

 

El compte enrere és inexorable.

Ara hi som, sí!

No sabem l’alenada on durà.

Al trull, cridam i riem

mentre vivim.

Fins que un cop de destral escapça el brogit

i un segon irromp entre la multitud.

Agafa forma el buit.

Tot s’atura, en silenci de quietud.

-“Reacciona, que això s’acaba!”

Veig la mort en tu.

Vius la mort per un instant.

Zero, un, dos…

Aquest segon t’ha retornat a la vida.

Has baixat del penyal

i lentament véns cap a casa.

Guanyes els anys mentre reneixes

sabent que el pas final

no ens deixarà d’acompanyar mai.

 



  1. Sense el context és un bell  poema de reflexió vida/ mort. Sabent el context impressiona i corprèn. M’agrada “lentament véns cap a casa”… i “guanyes els anys mentre reneixes…”  Néixer i renéixer, quin doble lligam per a tots dos!

Respon a MG Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent