Per sempre?

Amb aquest darrer poema de despedida s’acaba el trist i amarg recull poètic gal·lès.
Per mi ha estat una molt bona experiència el fet de treure’l del calaix. Quasi terapèutic. Fins sempre.

Et dic adéu per avui

-i tal vegada per sempre-.

Retendré

els colors del mar a la badia.

el marró de l’horabaixa

el gris dels dies tapats

i també el turquesa dels assolellats.

Et dic adéu avui

-pensant en demà

amb la teva marca per sempre-.

Deixaré de banda el fred

i les gotes de pluja fina sobre les espatlles

pensaré en la solitud d’aquests dies

i en les paraules càlides dels amics

-quina gran cosa els amics!-

Dic adéu avui

amb una barreja de sentiments

com si tot allò que ha passat

m’hagués canviat per sempre.

Ara bé, qui sap què és per sempre?


Un pensament a “Per sempre?

  1. Ha estat estimulant la lectura dels poemes, dosificats setmanalment, però aquest darrer amb “qui sap què és per sempre”tanca de forma harmònica tot el quadern. L’acceptació del dolor i de la fragilitat de la condició humana, els colors de la badia, la reflexió, etc. donen profunditat i  bellesa als poemes, i commouen serenament a qui els llegeix. Ha estat un plaer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *