Ha estat estimulant la lectura dels poemes, dosificats setmanalment, però aquest darrer amb “qui sap què és per sempre”tanca de forma harmònica tot el quadern. L’acceptació del dolor i de la fragilitat de la condició humana, els colors de la badia, la reflexió, etc. donen profunditat i bellesa als poemes, i commouen serenament a qui els llegeix. Ha estat un plaer!
Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 8 de maig de 2010
Per sempre?
Amb aquest darrer poema de despedida s’acaba el trist i amarg recull poètic gal·lès.
Per mi ha estat una molt bona experiència el fet de treure’l del calaix. Quasi terapèutic. Fins sempre.
Et dic adéu per avui
-i tal vegada per sempre-.
Retendré
els colors del mar a la badia.
el marró de l’horabaixa
el gris dels dies tapats
i també el turquesa dels assolellats.
Et dic adéu avui
-pensant en demà
amb la teva marca per sempre-.
Deixaré de banda el fred
i les gotes de pluja fina sobre les espatlles
pensaré en la solitud d’aquests dies
i en les paraules càlides dels amics
-quina gran cosa els amics!-
Dic adéu avui
amb una barreja de sentiments
com si tot allò que ha passat
m’hagués canviat per sempre.
Ara bé, qui sap què és per sempre?
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quaderns de la badia per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent