Inèrcia

Esperam molt els homes i les dones

                       del món

Ja de petits creiem que està fet a la nostra mida.

Ens bombardegen els grans objectius

                       les ambicions

arribar més lluny.

I ens ho empassam.

Construïm edificis

     de vent

                de boira

                              i de fum.

Aspiram al cel

i estiram la corda tant i tant i tant

que un dia es trenca i

            tot

es posa al seu lloc.

Llavors tornam a la realitat

         de l’ànima.

Aquesta no enganya

no té llums ni vidres de colors.

És allò que és.

Té la seva pròpia

inèrcia.

Un pensament a “Inèrcia

  1. L’ànima tindrà la seva pròpia inèrcia, i les grans esperances poden no materialitzar-se, però un sempre s’ha d’aferrar a la voluntat per assumir i transformar els edificis de vent, boira i fum en sòlides casetes personals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *