Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
L?economia, la primera preocupació del Govern
El títol d’aquest article hagués estat “L’economia, estúpid” si no fos que és una expressió ja massa emprada i que els lectors més joves poden no haver seguit la campanya de Clinton contra Bush de l’any 1992. És ben cert, però, que l’economia està en el centre de la preocupació dels ciutadans. Segons l’enquesta de març de 2014 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 61% de la població considera que l’atur i la precarietat laboral i el funcionament de l’economia són els seus primers problemes.
De manera conseqüent, la lluita contra la crisi, l’impuls de l’activitat, la reducció de l’atur i la protecció de l’estat del benestar han estat el centre de la preocupació del Govern. Abans de continuar, ha de quedar clar que si cap millora s’ha produït en aquest àmbit i en les seves expectatives futures és el resultat de la convergència de les accions d’una multiplicitat d’actors, públics i privats, coneguts i desconeguts. Exemples a tocar: des de l’empresa, que ha anat a vendre els seus productes a fora a l’associació que ha vetllat perquè la desesperança no hagi ocupat el cor de qui ho ha perdut gairebé tot, o tot. El patiment és col·lectiu, com col·lectiu és l’esforç per superar-lo.
Indicis de millora
La crisi és encara una realitat ben viva. I ho serà mentre l’atur no es redueixi sensiblement, fins a assolir xifres similars a les existents l’any 2006. Amb altes taxes d’atur la demanda interna segueix dèbil i els riscos de deflació no permeten ser optimistes irreflexius. I en una economia no prou forta qualsevol virus econòmic o polític pot ser fatal.
Això no obstant, alguns indicis de millora incipient s’aprecien: l’atur acumula una sèrie important de mesos de descens –lleu però davallada al cap i a la fi: 39.583 aturats menys el mes de març de 2014 respecte el mateix mes de l’any anterior–, les finances públiques s’han estabilitzat i la internacionalització (inversió estrangera, exportacions i turisme) tiba de l’economia catalana.
Una de les condicions indispensables per garantir la viabilitat de l’estat del benestar i per posar bases sòlides per al creixement econòmic és la reducció del dèficit públic. Des de l’any 2011, i gràcies a l’esforç dels ciutadans i la contribució dels empleats públics, el dèficit ha passat del 4,59% del PIB a l’1,97%, en un context especialment difícil: recessió econòmica, caiguda dels ingressos, deslleialtat de l’Estat (que s’ha quedat la part bona dels dèficits permesos per la Unió Europea) i augment de les necessitats socials.
Diàleg social
El diàleg social és tant o més imprescindible. Recentment, s’ha signat l’Acord pel diàleg social permanent subscrit pel Govern, pels sindicats UGT i CC.OO i per les patronals Foment del Treball, Pimec i Fepime. Aquest acord recull tot un seguit de mesures: garantir el diàleg social permanent, reformes legislatives per impulsar l’ocupació, plans de xoc per un valor total de més de 800 milions d’euros destinats a la reactivació de l’activitat productiva i a les polítiques d’ocupació i protecció social i, finalment, un darrer paquet d’impuls de la competitivitat de l’economia catalana.
Economia atractiva
L’economia catalana és atractiva, dinàmica i genera confiança de cara a l’exterior. L’any 2013, Catalunya va captar més de 3 mil milions d’euros en inversions estrangeres, el que representa un creixement del 31% respecte l’any 2012, essent la primera regió d’Europa continental en atracció d’inversió estrangera. Les exportacions catalanes han marcat el seu rècord històric: 58.359 milions d’euros. El turisme va bé (no tant el d’interior), el comerç comença a apreciar alguna millora i el tràfic de les autopistes creix. En el sector financer s’aprecia una mica més d’alegria en la concessió de crèdits, malgrat sigui clarament insuficient. El creixement de l’economia catalana s’està revisant a l’alça. Els elements essencials de l’estat del benestar s’han procurat de mantenir, malgrat que la crisi ha fet un forat que costarà de reparar.
La feina ja s’ha fet? En absolut. Tots els sectors noten la millora? No. La crisi ha finit? De cap manera. Hi ha indicis positius? Sí. Són suficients? No. La millora és ja irreversible? No. Caldrà pedalar molt perquè encara fa pujada, malgrat sigui més suau que només un any endarrere. Si col·lectivament no defallim, col·lectivament ens en sortirem. I des del Govern no defallirem. Tenen la meva paraula.
____
Article publicat als diaris de Lleida
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La independència també és l’economia, gent! Economia i determinació, és a dir preparar més decididament la recollida d’impostos des del moment zero. Tributs.cat va massa lent.