Acollidors
Explica el Mirador Valencià que, des de fa poc, a Benigànim els bans els fan bilingües: primer els diuen en valencià i després en castellà, no siga cosa que algú no ho entenga i ja estem amb discriminacions, radicalismes i separatismes.
Al món hi deu haver pocs pobles tan hospitalaris com el valencià. En haver-hi algun castellà a prop, ja ens posem com quan tenim forasters a casa: a sopar el millor tros de carn i ni pensar-ho de llevar taula. A l’hora de dormir, li obrim els llençols i li estovem el coixí; de matí el gotet de llet i la dutxa a punt. A dinar, paella sense tocar ni un cobert per traure’l a taula, i no parlem d’escurar! Després de la becadeta, eixirem a passejar perquè veja el poble i en tornar… fotre! S’ha quedat les claus de casa i nosaltres en el carrer.
Així som els valencians…de tot arreu. A Banyeres feia uns 12 o 14 anys que es feien exclussivament en valencià les actes i documents dels organismes depenents de l’ajuntament (amb 8 anys de govern popular pel mig, ojo!). Quan el PP torna a guanyar eleccions enguany decideix fer-ho bilingüe, perquè segons ens argumentaven com qui argumenta fer el boca-boca urgent a algú que ha quedat inconscient que ‘és que a Banyeres n’hi ha molta gent castellana’…
com sempre és això de que el bilingüisme és que jo he de parlar bé dos llengúes mentre que tu ja ho tens bé amb una… I portem 30 anys així…
Mira si som repectuosos que al meu poble hi havia un home, que va morir fa uns cinc anys, de malnom el gordo, que li parlava a la seua gosseta en castellà. Quan li vaig preguntar el motiu, doncs parlava amb bastants dificultats la llengua veïna, em contestà que la gosseta l’havia comprada a la Manxa i que, per tant, era castellana. Bé, doncs, conforme anà fent-se major el tio gordo, acabà parlant en castellà, no sols a la gosseta, sinó a tothom, clar que, castellà per dir alguna cosa!.
I això té un nom tècnic: SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA…
i la resta… a fer la mà (amb perdó…)
Voldria afegir que no només basta amb fer el ban en "valencià". Cal saber si estem parlant d’autèntic valencià o del, amb tots els respectes però també amb tota la tristesa i inconformis-me, "valensiano", que en realitat és el que s’utilitza en el ban del poble de l’Olleria. Fa uns vint-i-cinc anys de l’adveniment de l’autonomia al PV i uns quants també de la llei d’ús i ensenyament del valencià. Doncs en tots aquests anys, cap govern, ni del PSPV primer, ni del PP després, han tingut la valentia, la voluntat, la delicadesa o la dignitat de fer que el ban de l’Olleria tinga la dignitat que es mereix la nostra llengua. Alguns argumentaran que si es fes en valencià correcte molta gent no l’entendria. Estem en el de sempre: si no s’usa el valencià correcte la gent no l’aprén, si la gent no l’aprén no el coneix, si la gent no el coneix no l’entén. Ja es hora de reclamar que el valencià que s’empra en el ban de l’Olleria siga autèntic, i no aqueix híbrid moribund que anys i anys de marginació han creat, i que a hores d’ara continua rebordonint-se i caent en una espiral diabòlica per l’ample esòfag del "monstre castellà", fagocitador, engolidor, devorador, de tants i tants mots nostres que han restat en l’oblit més ignominiós. Crec que és de justícia reclamar que els nostres regidors nacionalistes reïvindiquen la lectura dels bans en un valencià mínimament decent. Tant em fa qui siga el que al capdavall llija el text. No es pot tolerar per més temps que cada vegada que es llig un ban les nostres oïdes siguen agredides per tants castelanismes. Valencià en el ban sí, però VALENCIÀ AMB MAJÚSCULES.
Molt brillant l’escrit. M’ha agradat molt. I molt bons els comentaris de la resta de les persones. Felicitats!
T’escric des de la comarca del Pla de l’Estany. Si aixeques un xic la vista ho veuràs. És cap al nord del Principat, entre la Garrotxa i l’Alt Empordà. Em dic Sònia i, com tu, sembla que també hauré d’agafar-me l’autoodi que patim els catalanoparlants (parlo en plural, que en som pocs!) amb humor; o amb filosofia almenys. Sembla que els tres segles van deixant seqüeles… tot i que n’hi ha alguns que intentarem impedir el fet de no poder viure plenament en català als Països Catalans. L’incident lingüístic del dia per a mi ha estat una madrilenya del meu programa de voluntariat lingüístic que m’ha insinuat com qui no vol la cosa que ella creia que la poc reconeguda feina dels voluntaris era la de prendre’ls els apunts de la universitat i la de traduir-li les lliçons dels pocs professors universitaris que es dignen a respectar el nostre país i la nostra llengua. Jo m’he posat a riure i abans de fer-li pedagogia li he dit: "Però que a Madrid les classes particulars són gratuïtes? Que jo sàpiga d’ànimes caritatives ben poques per allà, però si és així, l’any que ve me’n vaig estudiar a la capital del Regne espanyol!". Tot seguit, li he explicat amablement que els catalans no l’hem d’ajudar a entendre els professors d’aquí, sinó que és ella la que ha d’esforçar-se per entendre’ls a ells. També tot informant-la que aquí, per gaudir de professors particulars, encara hem de desembutxacar uns xics de cèntims.
Bé, ànims a tothom, sort i salut!!!