Sembla que això del pacte encara s’ha apanyat mínimament. Potser no és el que desitjàvem, hi trobe a faltar més gent i més il·lusió, però encara pot ser útil. Ara cal saber-ho vendre, aguantar la pressió mediàtica que abocarà el PP, i no perdre de vista que, anant tot bé, el que s’aconseguirà és fer president de la Generalitat al J.I.Pla, a qui s’haurà de marcar ben de prop.
La tasca és difícil, doncs. Cal arribar en bona forma a les eleccions, i saber posar-se en el lloc si el PP perd la majoria.
——————
Ara canvie de qüestió. Com el senyor Esclafamuntanyes s’ha encarregat de fer públic, aquest dissabte aprofitarem la presentació del calendari de l’IEVA a l’Olleria per fer un primer sopar de blocaires. De moment, que jo sàpiga, hi som apuntats l’Esclafamuntanyes, Àngel Canet, Josep Blesa i un servidor. A vore si s’anima més gent.
I encara un altre tema. El Toni Cucarella ha baixat la persiana del seu bloc. Polèmic sempre, per la seua vehemència en les conviccions, ens ajudava a mirar les coses amb un punt de vista molt pròxim a una normalitat nacional que no acabem de tindre (per falta d’esforç, potser, però sobretot per un excés de repressió assimilada). Trobarem a faltar la seua redacció impecable.
Quan va començar a escriure en el bloc, recorde que el vaig trobar a Otos, el dia de la inauguració de la ruta dels rellotges de sol, i em va dir que s’havia obert un bloc i que em faria la competència en açò d’escriure en internet. La competència? Sóc prou conscient de les coses, per això li vaig dir que res de competència, que jo només ajunte frases i ell fa literatura.
I quina son tinc hui, senyor!
Jo encâ no m’ha plantejat lo del sopar este, més que res perqu’encâ no fa ni quatre dies de l’últim i, damunt, des de la 1a Intercomarcal que tots s’han fet en la Vall d’Albaida, jo no vull dir res…
La putâ és que lo del calandari mola, perô jo igual tinc saó per Sueca; si enganye a algú ja vos ho diré.