Mesos enrere vaig parlar sobre la discapacitat visual –http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=267487 – i la realització d’un PI (programa individualitzat) per adaptar la discapacitat dins de les activitats que es portaran a terme.
Existeixen diferents tipus i graus que determinen la pèrdua auditiva però generalment es distingeixen per la zona en què es localitza la lesió, el moment en què es produeix i la pèrdua auditiva i el grau de la pèrdua.
En función de la zona on es localitza la lesió es poden distingir diversos tipus d’alteracions auditives; la més freqüent és hipoacúsia (pot ser per transmissió o neurosensorial).
Aquest tipus de sordeses són irreversibles, estables o progressives, amb graus que arriben fins a la pèrdua total de l’audició (cofosi) a una orella o totes dues. Es pot corregir amb audiòfons o implants coclears.
El moment en què es produeix l’alteració auditiva o la sordesa és també important des del punt de vista del desenvolupament cognitiu de l’infant. Segons el moment d’aparició, es distingeix entre sordesa prelocutiva – abans de que l’infant hagi adquirit el llenguatge- la sordesa perilocutiva – quan l’infant encara no ha assolit el procés del llenguatge i la sordesa poslocutiva – quan l’infant ja ha consolidat el llenguatge-.
Com educadors i mestres d’infantil podem detectar els primers signes d’alerta de pèrdues auditives per després derivar l’infant a l’especialista, en aquest cas l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica ) i CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius).
Els signes d’alerta són:
PÈRDUA AUDITIVA:
SIGNES ESPECIFÍCS D’HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ:
SORDESA NEUROSENSORIAL:
A l’aula es seguiran una sèrie de pautes per un bon aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes a treballar són:
Utilitzarem recursos metodològics entre els quals cal esmentar els següents:
ACTIVITAT ALTERACIÓ AUDITIVA
Una activitat que podem realitzar per estimular la oïda és imitar sons de la vida quotidiana i encertar a quin objecte ens referim. Qui encerti, serà el següent en proposar un so i així consecutivament. Pot ser el so d’un animal, d’un telèfon, una rialla… desenvolupant l’expressió corporal.
Les activitats sempre estaran d’acord amb el grau d’alteració auditiva i la supervisió d’un professional del CREDA (logopeda, psicopedagog especialitzat en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audioprotèsi infantil i juvenil).
Per a les famílies poden trobar assessorament en aquesta guia per a infants amb sordesa o sordceguesa:
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/sordesa_sordceguesa.pdf
I el llibre de la Marta Capdevila, sorda produnda i mare d’un infant sord que explica les seves inquietuds a l’hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. El títol, és Sords produnds; però hi sentim i parlem.
http://es.slideshare.net/EspaiBlabla/llibre-sords-profunds-ed2011-slideshare
ML.
Me parece muy importante que como maestras sepáis detectar los signos de alerta en niños que pueden tener alguna deficiencia. También los padres nos puede servir. Felicidades por este articulo.
La qüestió que avui ens planteges, la sordesa infantil, veig que té dos parts. La primera és la detecció de problemes auditius en nens i nenes. La segona la integració dels alumnes amb discapacitat auditiva. Considero totes dues parts molt importants i és molt aclaridor aquest article a l´hora d´exposar-les.
Estrella; muchas gracias por tu comentario. Así es, los profesionales que trabajan con niños deben saber detectar los signos de alerta para poder derivar a un profesional.
Xavi; me’n alegro que t’hagi semblat important i aclaridor aquest artivcle, moltes gràcies per comentar una setmana més en aquest blog, una abraçada!
Vaja, això em recorda a algú! quan he vist el títol ja m’he sentit aludida, encara que no sigui un infant, he, he! La veritat és que mentre llegia el teu article pensava: “quan dec haver perdut audició?”. La veritat és que no sé quan em va començar… No crec que sigui abans d’adquirir bé el llenguatge perquè si hagués estat així, hauria tingut problemes de parla i tot això, i no n’he tingut… no sé, tu que ets, l’experta, què en penses? gràcies!
I enhorabona per l’article!
Hola Marta! Està clar que ten sordesa poslocutiva ja que com bé dius no tens problemes a la parla, de totes maneres per saber el grau d’afectació de l’audició hauries de visitar l’especialista. Merci per escriure!