Publicat el 19 de febrer de 2011
volem tv3
Ahir intentava explicar-li a un conegut italià el tancament de tv3 al País Valencià i me’n vaig adonar, per les preguntes (normalíssimes) que em feia, que com sempre, les coses valencianes són molt difícils d’explicar. Va acabar preguntant-me si els valencians catalanoparlants som una minoria ètnica i me’n vaig tornar a casa molt, molt trista.
Jo no oblidaré mai la primera volta que vaig sentir Humphrey Bogart dient-li bonica a l’Ingrid Bergman, va ser en un viatge a Barcelona (un 11 de setembre?), i no oblidaré mai a ma mare venent bons d’Acció Cultural per comprar-nos un repetidor i posar-lo al Bartolo, com deia ella. I recorde que quan van començar les amenaces, a Castelló va haver la primera manifestació on no érem només els de sempre, Volem tv3, déiem, i ho déiem més persones de les que jo hauria imaginat mai i recorde els xiquets que no entenien perquè els volien traure Bola de Drac (a veure com li ho expliques).
I recorde aquells dies de març del 2004, quan amics espanyols, ací a Roma, venien a ma casa a veure els informatius de tv3 per saber el que estava passant a Madrid. Ara els meus amics de Castelló podran veure les notícies a Al Jazeera però no podran veure un telenotícies vespre. Jo no vull creure que açò s’acabe així, no pot ser.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de del lado de allá... per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
No ho poden fer de cap manera, això, i fas molt bé de pensar a anar a València a l’abril. Potser el problema de molts dels de dalt és que no hi hem “estat” gairebé mai… Però blaveríades a banda (avui molt en voga a certes parts de Barcelona i rodalies), no se’n sortiran, a escapçar una comunitat lingüística que està resorgint amb tanta força. La por que ens tenen. I jo crec que les comarques sudcatalanes i nordvalencianes hi han de jugar la carta de l’evidència, de la no-ratlla, de la continuïtat… I de l’espurna. Temps al temps…
Salut!