que cada cosa cruel sea tú que vuelves…
Duc uns dies (dies?) que les visites que faig als diaris italians són rapidíssimes, no llig les notícies, amb els títols ja en tinc prou per començar el dia enfadada i amb ràbia, molta ràbia. Hui no ha segut diferent. Després he anat, com sempre, a fer les visites als diaris del lado de allá, miradeta a l’Avui que hui és dijous i toca suplement cultura de la setmana passada, i voilà! a la pàgina ‘paraula de blog’ havien reproduït una paraula molt bonica del diccionariet, balòstia, m’ha fet molta il·lusió i he escrit de seguida al Joan, que la va enviar, per donar-li la notícia.
Després he anat a El País i l’he vist, he vist la seua foto i he llegit, ja nervioseta, el títol: Los últimos papeles de Cortázar. Torna, a maig torna, Papeles inesperados, es titolarà el llibre, 11 relats inèdits, un capítol inèdit d’El libro de Manuel, 11 nous capítols d’Un tal Lucas, 13 poemes inèdits… i així fins a 450 pàgines. La notícia m’ha arreglat el dia que, entre la pluja (dels collons), l’estat lamentable del pati itàlic i altres coses meues, havia començat regulín.
L’esperaré, ja l’estic esperant.
Sempre que llegeixo que s’han trobat papers inèdits d’un escriptor, o cançons oblidades d’un músic sempre penso la mateixa pregunta.
Si són inèdits els papers i les cançons, no serà perquè l’autor no els creia prou interessants per a fer-los públics?
Té sentit recuperar allò que el propi autor va descartar en el seu dia, no l’estem traïnt?
Avui, precisament, del teu pati itàlic, dalle tue parti, m’ha exasperat saber-ne això que ha passat, sense pena ni glòria per moltes cròniques:
http://beppegrillo.it/2009/02/giuseppe_gati/index.html
Sé que en Grillo non ti scompiffera, però dol i eixorda llegir-lo fa un mes tot dient “no toqueu aquest xic, puix és rara flor” i que ja faci una setmana que aquest xic no hi és… Mort blanca, en diuen…
Sol i pau
Encara que l’aparició d’escrits pòstums sempre fa una mica de por, en el cas d’aquest mestre del trencadís segur que ens reservarà algunes agradables sorpreses.
Sí que són bones notícies, marieta. Besades per a tu i en F. Sempre hi ha un bocí de vida que ens fa voler viure demà.