Un altre país

Duc tres dies intentant resistir la temptació i ja no puc més. No volia escriure res sobre els problemes conjugals del cavaliere però no em puc aguantar. És massa.

La senyora ha dit prou. Ja li va enviar una carta pública fa uns anys, per la història amb la que ara és ministra d’igualtat d’oportunitats (!) però aquella volta ell ho va solucionar amb una festa d’aniversari sorpresa al desert on es va presentar vestit de tuareg, una cosa al·lucinant.
Ara amb la moguda de les llistes a les europees (que segueix a un altra història d’interceptacions telefònques on Berlusconi telefonava al director de la RAI per a que col·locara algunes de les seues fulanes a la tele pública) l’enrabiada de la senyora va aconseguir que no ompliren les llistes de cuixes i mamelles. Per cert, les xiques que han caigut de les llistes estan molt molt enfadades, elles que s’havien preparat tant i que havien fet un curs de quatre dies per ser parlamentàries…, i el pare d’una de les xiques a qui havia promés que seria candidata al Parlament Europeu (novullnipensaracanvidequè) va intentar cremar-se a lo bonzo davant del palau romà de Berlusconi
El dia següent es va saber la notícia que il cavaliere havia anat a la festa del 18 aniversari d’una jove de Nàpols que declara que el vol molt, que li diu papi i que com que ell té molta faena i no pot anar sovint a veure-la, moltes voltes hi va ella a Roma o a Milà (!!). Ara, les possibilitats són dues, o és la seua filla (la dona ha declarat que tant de bo ho fóra) o és la seua amant, en el segon cas seria un delicte greu. Ell es va defensar dient que era la filla d’un vell amic, del xòfer de Craxi, cosa que la família Craxi ha negat. El pare de la criatura té una col·lecció d’antecedents penals per camorra que farien fer-se roig a Al Capone.
En el moment en que la senyora va enviar la segona carta als diaris dient que demanava el divorci (No puc estar amb un home que va amb menors (…) he provat d’ajudar el meu home, he implorat les persones que li són properes que l’ajuden, com es faria amb una persona que no està bé, però tot ha estat inútil) tota la premsa propietat del cavaliere se li va tirar al coll, recordant-li el seu passat (era una vedette) i buscant als arxius velles fotos pujades de to, dient-li coses com ara La vedette ingrata (era un titular en portada, amb sota una foto seua de fa trenta anys ensenyant els pits). El nivell, com veieu, és digne dels protagonistes de la història.
Ara ell està molt ofés (!!!), diu que tot és un complot de l’esquerra (el KGB, segur), que ell sap qui ha segut, que la dona ha caigut en un parany que li han preparat els comunistes, que la dona li haurà de demanar excuses públiques i que potser no serà prou.

En fi, darrerament per ací estem molt entretinguts. L’única reflexió que se m’acudeix és que la senyora Berlusconi ha estat l’única persona propera al president que s’ha escandalitzat i ho ha demostrat. Ningú del seu partit (els defensors de la vida i de la família), ni del seu govern, ni del seu cercle ha piulat mai quan ha col·locat a les teles, al govern o al parlament europeu alguna de les seues fulanes. Ningú ha trobat res d’escandalós o de vergonyós en el comportament del cavaliere. Si no passa res, aquesta legislatura s’acabarà al 2013, millor no pensar-hi. 

PS: No és que el terme fulanes m’agrade molt, però no sé com dir-ho: les senyoretes que es tira? les seues amants?  

PPS: M’acaben de comunicar que he guanyat un dels lots de llibres que sortejava Vilaweb per Sant Jordi…Què bé! gràcies.