Tres-cents catorze diputats italians, la majoria que governa, acaben de
votar al parlament que els italians són imbècils i es creuen que ells es creuen que Berlusconi va telefonar a la comissaria per fer alliberar a la menor amiga seua perquè pensava que era la neboda de Mubarak i volia evitar un conflicte internacional, per tant estava exercint les seues funcions de president. La setmana passada, al parlament, el ministre de defensa va
enviar a prendre per cul a crits al president de la cambra, a qui van ploure objectes (sí, sí, com als còrners) quan abandonava la sala després de suspendre la sessió. Avui set senadors han
proposat un disseny de llei constitucional per abolir la norma que prohibeix la reorganització del
Partito Nazionale Fascista. A Lampedusa la gent que fuig de Tunisia i de Líbia dorm a un moll del port, sense banys i, a dies, sense aigua ni menjar. La setmana passada al parlament mentre una diputada del PD que va amb cadira de rodes estava parlant, un diputat de la Lega va
cridar ‘ma fattela stare zitta quella handicappata di merda’ (no ho traduïsc, val?). Fa un parell de setmanes una víctima del terratrèmol de l’Aquila que va eixir a la tele
dient que la reconstrucció anava molt bé, i agraint a Berlusconi el que havia fet, era una actriu pagada. A l’Aquila el centre
és encara, dos anys després, tancat i ple de runes i quaranta mil persones no han pogut tornar a sa casa. Berlusconi ha
llogat el Colosseu baratet a un amic. La biblioteca
nazionale de Milà ha cedit les sales per rodar un anunci de roba interior per poder canviar els vidres trencats, i a partir d’ara només
canviaran una bombeta de cada dues quan es fonguen, perquè no tenen diners per bombetes (va ser la segona biblioteca del món en il.luminar-se elèctricament). Nàpols
continua coberta de fem i jo tinc una mica de mal de cap.
Dit així, només s’hi poden posar punts suspensius…
Da oggi, anche in versione tradotta.
Aquests guionistes del teu país cada vegada la inventen més grossa per tal de mantenir l’audiència.
I quin regal tan maco t’ha fet en F. Ara sigues bona minyona i deixa-li compartir les il·lustracions dels posts.
L’origen del Carnaval ve de quan, un dia a l’any, l’ordre de la societat es trastocava. Voleu dir que no n’esteu fent un gra massa, els italians, en això d’allargar-lo tant? És que jugant, jugant, encara prendreu mal tots plegats. Que els idiotes puguin passar pels rectors de la pàtria un dia fa gràcia, massa legislatures fa pànic. 🙁
No som ningú per admetre-ho, però si els mateixos italians ho diguessin, que són imbècils, no els duria la contrària. Potser hauríem de pensar que no n’estem pas tan lluny com volem creure…