Poverivoi.org és una nova ONG que es presentarà dijous a Milà. Els projectes que presenta són semblants als de altres organitzacions, ajut humanitari, adopcions a distància…, el que canvia és qui ajuda i qui rep. De fet es presenta com la primera ONG africana que porta ajut humanitari a Itàlia.
Hem decidit intervindre perquè la situació ho imposa; demà podria ser massa tard per a molts joves italians, diu del fundador de l’Organització, Ronald Samako.
El meu
projecte preferit és el de les adopcions a distància:
Cada minut, un xiquet italià encèn la televisió, és suficient una contribució mínima per ajudar-lo. Adopta un xiquet italià, garanteix-li un futur. Diuen que planifiquen intervencions a llarg termini, treballant amb les famílies i les comunitats locals. Tant de bo el seu exemple faça que la solidaritat amb Itàlia s’escampe pel món.
Jo encara he de decidir si hauria de fer-me sòcia o demanar que m’adopten.
que et facis sòcia. Quan necessitis pares adoptius, xiula. Saps com es fa?
I, una mica de biaix, m’has fet pensar en l’entrevista de diumenge a Umberto Eco. Comentava que fa uns anys hom pensava que en el futur Europa s’assemblaria més i més als Estats Units, però que ara sembla que Europa s’acabarà semblant a Itàlia. I aconsellava: no es preocupin tant d’Itàlia i comencin a preocupar-se pels seus propis països.
Em recorda un curt que vaig veure “En el mundo a cada rato” crec que es deia… és molt graciós. Vos el recomane.