Alguns diuen que és Ogigia, l’illa on Ulisses i
Calipso van viure junts, el melic del Mediterrani. Els fenicis li deien Yrnm i segurament és la Kyram d’Herodot. Quan va ser grega es va dir Kossura i Al-Quasayra per als sarraïns, que també li deien Bent el Riah.
En el seu període bizantí es deia Patalareas i ja es deia Pantel.leria quan el rei Alfons el Magnànim en va concedir el senyoriu al valencià Francesc de Bellvís, falconer major del rei i company de desventures en la
derrota i la presó a
Ponça, al 1435. El seu fill Francesc, casat amb Maria Folch (!) de Cardona, la va heretar i es veu que la va convertir en un
niu de lladres e malfactors. Pocs anys després, al 1492, el seu fill Joan la va vendre a Lluís de Requesens i de Cardona, senyor de Marsala. El seu besnét
Antoni de Requesens i de Requesens, fou el primer príncep de Pantel·leria, vicari general de Sicília, diputat d’aquest regne i pretor de Palerm.
L’illa, xicoteta, enmig del canal de Sicília, més prop de Tunis que d’Itàlia, amb llocs que tenen noms com Balata dei Turchi, Buccuram, Cufurá, Gadir, Karuscia, Khaddiuggia o Khamma, ens espera, hi anem demà, una setmaneta, a descansar.
Non vedo l’ora…
És veritat, una illa amb tants noims convida. Feliç viatge, feliç estada
Que ho passeu molt i molt bé i, si teniu un moment, passeu a cobrar les rendes dels pirates.
Jo tampoc no veig l’hora de tancar la paradeta. I queden ben bé tres setmanes! Enguany necessito esbargir-me una mica del clima enrarit de Madrid i retrobar forces i il·lusió per les idees que vull tirar endavant el proper any.
Em cal aire de mar i flaire de muntanya i també caliu casolà i, seria ridícul negar-ho, una mica d’immersió catalanoparlant. Crec que tinc la medicina justa: me’n vaig 15 dies a l’Empordà i faré escapades al Rosselló, a la Garrotxa i, si fa bon temps, pujaré al Canigó o caminaré fort per Les Alberes. No crec que anar al Japó, a Etiòpia o a la Lluna em fes en aquests moments més il·lusió.
Una abraçada i passeu-ho bé. (Mira que en sou de “terroni”: sempre mireu al sud, vosaltres dos, eh?)
que tingueu un bon viatge i una feliç estada! encara veig tan i tan lluny la meva fugida! ai!