Un altre país

Ostres, realment, ara quan vaig ser a Milà vaig notar una tibantor que no havia vista mai enlloc… Bé, sí, als països anglosaxons, on el pròxim i qui et creues pel carrer és més un potencial risc, molèstia o escull que no pas un harmoniós company de viatge. No crec que sigui exclusivament racisme, perquè encara que el color de pell sigui el mateix la gent sembla més disposada que mai a esventrar-te a colps per una disputa menor de tràfic. Molta mala bava in giro, sí… I clar, la gent “diferent” els tocarà el rebre…
Ànims, però! Ara que, aquests varis Tosi, Alemanno, Borghezzio, Gentilini, Santanché, Larussa i la descomunal penetració latent que tenen en els discursos de moooolta gent són com per picar de talons al cul, ai ai ai…

Demà ho celebraré. Ho he fet tota la vida i no ho vull llevar. Ho celebraré amb l’estil d’ell, de cada dia m’hi acost més. He convidat les gitanes a la meva festa;  vendran quan surtin de l’hotel. Encara no han acabat la temporada. Vull que cantin i ballin; si als altres convidats no els agrada ja saben el que han de fer.
Quan el varen fer Papa (al poverello) va dir als cardenals “aturau-vos un moment, tot d’una torn”. I se’n va anar a l’assoll i se va remolcar amb los porcs i, quan va anar més brut que un re, se’n va tornar amb los cardenals. Ses il·lustríssimes varen caure dins la seva pròpia trampa: varen haver de reconèixer que un sant (que era un sant estava clar, el poble ho sabia i aposta el va empènyer (a guitzes) fins dins el Vaticà) no reunia els requisits, el perfil diuen ara, per ser Papa. Igualment els polítics que ara s’han pactats pertot el món no poden enganar pus la gent. Mostren el llautó. I mira que la recepta és ben senzilla: la vida d’un indecent, d’un fill de puta, d’un narcotraficant, d’un monstre com en Hitler, d’un artista com en Picasso, d’un gitano que trafica amb drogues, de la mare superiora, d’una nina que té la síndrome de Down, d’un tarat que ha violat un xic petit, del Mahatma Gandhi, del rei d’Espanya, de na Paca de Son Banya, del president Bush, d’un negre que vaig conèixer ahir, un top manta VIH positiu… VAL EXACTAMENT EL MATEIX, ni una pesseta més ni una pesseta menys. Un decent no val més que un indecent, ni un moro més que un cristià. Per posar ordre han de començar des del zero. Després, ve això que t’acab de dir, és el primer totxo per mirar de bastir un món més aguantador. Ara no hi ha cristo que pugui resistir. O ens arromangam ara, o tot siran bocins i tallades (del tamany de la carn que posam a la paella)

A la plaça Venècia l’havíeu de fer. Mira que no n’hi havien places, a Roma.
Que tot vaja bé, en tots els sentits del terme…