És el títol del llibre que ha guanyat enguany el Premi Manel Garcia Grau de poesia, l’autor és el meu amic Ferran Archilés (quan dic amic vull dir moltes més coses del que diu la paraula, moltes). Avui es lliura el premi a la Llotja del Cànem de Castelló, m’encantaria poder anar, per emocionar-me i per poder-ho celebrar amb ell.
Tindre amics com ell és una sort (i jo en tinc molta), ací baix vos deixe, amb l’autorització de l’autor, un dels meus poemes preferits del llibre en exclusiva mundial.
Si
I, què passaria
si
mantindre la coherència
de la nostra memòria
fóra, precisament,
la manera d’enfollir?
Ferran Archilés, Mala memòria.
Jo també tinc la sort de ser la seua amiga i a més a més vaig tindre la sort de llegir els poemes fa unes setmanes. Ja vaig dir-li al meu amic el que pensava. Si es també uns del meus poemes preferits, els altres son La línea d’ombra, El Col.leccionista, Cloenda i per raons personals Abans de la teua mort. Però Dijous Sant és (crec) el meu preferit.
Felicite a Ferran (altra volta) per crear tanta bellesa.
Sí, és una sort rara i preciosa.