Publicat el 12 de desembre de 2007
La sinistra (,) l?arcobaleno
Diumenge 9 de desembre va nàixer un nou partit a Itàlia (ja en van tres en un parell de mesos). Han estat setmanes discutint sobre el nom i el símbol. Amb el nom ens ha anat bé, va estar a un pèl de dir-se la Cosa Rossa, al final a guanyat el sentit comú (!) i es diu La sinistra, l’arcobaleno (L’esquerra, l’arc de Sant Martí). El nou partit està format pels dos partits comunistes italians i pels ecologistes. A l’assemblea constituent del nou partit la paraula més sentida, en els discursos i entre el públic, era unitat, i no han estat capaços de trobar un nom que siga un nom. A mi, un partit amb un nom que són dos noms amb una coma enmig no em transmet cap idea d’unitat. Amb el símbol les discussions no van anar molt millor. La discussió no era sobre quin havia de ser el símbol, sinó sobre quin no havia de ser. Els ecologistes deien que no volien la falç i el martell, que sonava a massa vell (!), els comunistes, en canvi, van dir clarament que no volien que al símbol del nou partit hi haguera el sol dels ecologistes. De moment no han aconseguit posar-se d’acord (anem bé) i per ara el nou partit no té símbol, només un “traç gràfic” (ho han anomenat així) sobre el quan s’han posat d’acord: La sinistra amb lletres roges i l’arcobaleno amb lletres verdes. Ja és alguna cosa, espere que no hagen perdut molt de temps discutint sobre el color de les lletres. Òbviament el nom és un embolic, hui a quatre diaris ho he vist escrit de quatre maneres diferents: sense la coma, amb un guionet, amb la coma i, un altre, sense la coma però amb una conjunció enmig. Jo entenc que no tots poden fer com Berlusconi, que va crear un nou partit en trenta segons, però després d’un parell de mesos discutint, m’esperava que l’esquerra italiana haguera arribat a algun acord, a banda del color de les lletres. No vull ni pensar el que passarà quan es posen a discutir sobre el programa.
Publicat a pàgina26.com
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
En els teus últims posts, excepte el de ‘la tardor’, les vibracions no són molt bones, més aviat dolentes ( roines ?), però és que arreu del món hi són i només cal llegir premsa i blogs internacionals. Tenim un final d’any molt mogut i amb poques esperances per l’optimisme.
Realment, a Itàlia són (sou?) ben divertits en això dels noms dels partits, sobretot molt florals i botànics. El que se’n deriva de tant de nom i tanta fecunditat de partits suposo que no és tant divertit.
Estar molt bé, després que els Demòcrates d’Esquerra s’hagin fet de dretes, amb l’alien del Partito Democratico, que l’esquerra d’esquerres s’uneixi per plantar cara a les polítiques neolliberals d’en Berlusconi i d’en Prodi. Ja era hora!.